Zona Hermètica

Final Zona Hermètica, esperança per a aquest barri

L’any vinent Gràcia farà 140 anys (1877-2017). És un barri de gent treballadora, de gent que habitualment es lleva d’hora per anar a treballar o per fer activitats familiars, individuals i col·lectives al matí, que vol viure en pau, que li respectin la salut (el descans), la intimitat (viure lliure de sorolls) i la seguretat (viure lliure d’actes incívics), que demana respecte per la seva dignitat, gent que en general sap divertir-se respectant els drets dels altres.

En els darrers 20 anys hem vist massa forasters i passavolants que, del carrer estant, aprofitaven el seu anonimat per impedir el descans dels veïns i veïnes en les nits i matinades, que han omplert, i omplen encara, les cases de soroll a l’hora de dormir, que han destrossat i destrossen patrimoni privat o municipal, que han causat i causen angoixa i ansietat. Quants veïns i veïnes amb dormitori que dóna al carrer, les nits i matinades de dijous a diumenge, s’han preguntat (i encara es pregunten) a quina hora els despertaran o molestaran a ells, als seus fills, als seus familiars?

Hi ha hagut, i encara hi ha, un tracte inhumà i degradant; hi ha hagut, i encara hi ha, patiment amb impotència, i de vegades desesperació davant la impunitat de persones incíviques i davant d’uns mitjans policials desbordats.

El veïnat ha anat dient prou, hi ha llum al final del túnel! Durant massa temps s’ha mercadejat amb la dignitat dels veïns! Ara el Tribunal Suprem pot ratificar la sentència en primera instància i la normativa municipal que dóna la raó a l’Ajuntament i a la Generalitat, la sentència posa l’interès general al servei dels drets constitucionals a la seguretat (ordre públic), a la intimitat i a la salut (descans) de les persones d’aquest barri i dels barris veïns, per davant de l’exercici col·lectiu de les activitats del negoci de l’oci nocturn massiu, ara ja il·legals.

L’Ajuntament i la Generalitat van donar 5 anys als titulars dels negocis de l’oci nocturn per amortitzar el negoci i buscar una ubicació fora del barri, i aquest termini va acabar el 31 de maig d’enguany.

El cost social i en vides que la Zona Hermètica s’ha endut ha estat i és massa alt, i notícies d’assassinats, morts i lesionats en accidents de trànsit, delinqüència, abús d’alcohol i drogues... el cost públic en serveis policials, de neteja i sanitaris que ha provocat en aquest barri ha estat i continua sent massa alt. Qui ho ha pagat i qui ho paga això?

Durant els primers anys, l’Ajuntament va romandre insensible i desbordat pel problema, a continuació va voler compatibilitzar la vida dels veïns amb l’oci nocturn (fins i tot tancant carrers en determinades hores i dies, limitant la llibertat de circulació també de veïns). Finalment, fa cinc anys, va reconèixer que la salut, la seguretat i la intimitat de tothom té prioritat sobre el treball d’alguns, que l’interès general passa per davant del negoci de pocs.

Ara a l’Ajuntament li toca enllestir la feina: fer complir la normativa i, mitjançant un expedient de tancament col·lectiu, obligar els titulars d’aquests negocis que deixin el barri abans no s’acabi l’any. Després de vint anys perduts, ja va sent hora de fer bé les coses!

L’AVG manifesta la voluntat de seguir lluitant fins al final a favor de la dignitat dels veïns en aquest tema i en tots els que tenen els interessos generals del veïnat com a prioritat.

Junta de l’Agrupació de Veïns de Gràcia