Història

A diferència d’indrets de Sabadell com la Creu Alta o el Centre, el Barri de Gràcia no té un nucli urbà preindustrial, sinó que cal cercar els seus orígens en el tercer quart del segle XIX, fruit del creixement urbanístic del Sabadell de llavors, derivada de l’acumulació de diner derivada de l’època coneguda com a Febre d’Or i de la reconversió del negoci de la vinya (crisi de la Filoxera) al de la indústria tèxtil.

Podem dir que els inicis del Barri de Gràcia se situen entorn del 1877, amb la construcció del Vapor Llonch, que junt amb el Vapor Marcet (1884, posteriorment Puncernau, després Llorenç i Torra i després Planas) i Vapor Seydoux (1993) són els eixos econòmics entorn dels quals creixen les primeres cases d’obrers i menestrals (carrers de Manso, Fiveller i entorn de la Crta. de Molins de Rei, a tocar en tots els casos a la Crta.de Barcelona), en una primera fase de construcció que arriba fins aproximadament el Cr. de Verdaguer (mitjans anys vint del segle XX). El disseny de carrers, respon en un primer moment al Projecte de Pla de l’Eixample de Pascual i Tintorer de 1886.

Posteriorment, dels anys vint del segle passat i sobretot els quarantes, cinquantes i seixantes, s’acaba de construir la resta del Barri, en una successió d’indústries, tallers, cases (i posteriorment pisos) i zones de petits horts (si bé en franca recessió els darrers anys) i ha configurat els límits de l’actual Barri (al nord- Crta. de Barcelona i Terrassa i línia dels FGG; a l’est, Crta. de Barcelona; a l’oest, línia dels FGC i Riereta-més avall-; i al sud, Cr. de Ramon Llull). Els límits parroquials de Gràcia (des de 1934, any de construcció de la Parroquia, agafe el sud el veí Barri de Can Feu).

Des dels seus inicis, el Barri de Gràcia viu bàsicament entorn del tèxtil i de les indústries subsidiàries; hi ha una successió de períodes socials convulsos i difícils, hi destaquen les vagues de 1909 i sobretot el 1917, entre d’altres, el període de Guerra Civil (1936 a 1939 reconversió de la indústria civil en indústria de guerra) i la postguerra (1939 a 1973), fins la crisi del petroli (1973) que implica una paulatina desaparició del tèxtil i de les indústries subsidiàries, fins a convertir-se el Barri que és actualment, el qual ha patit diversos processos de desindustrialització i un fort procés de terciarització económica.

Malgrat això, la vida social del Barri de Gràcia ha estat molt reeixida des dels seus orígens (inicialment la vida als cafès de Barri, amb els seus espectacles de teatres i varietées-, les festes de carrer, les societats corals-entre les quals destaca la Societat Coral i Recreativa el Ciervo-les estones a la fresca al carrer; les entitats esportives- Gimnàstic i Mercantil de futbol; les pistes de les Joventuts Atlètiques de Sabadell fins el seu trasllat fora del Barri, l’Handbol-Oar Gràcia i el tenis de taula-Club Flacons; els grups d’esplai entorn de la Parròquia, la Festa Major del Barri, l’Agrupació de Veïns de Gràcia, etc.).